Fa un temps, una amiga (que sempre he pensat que és mig humana i mig fada -ella ja sap qui és), durant una nit de conversa, sopar, vi i confessions (jo estava més aviat tristota, també confessaré això) em va preguntar que què era el que realment volia fer a la vida. Sense dubtar-ho massa (o potser sí, però ara no ve al cas), li vaig respondre: "Vull escriure". Aleshores em va mirar i em va dir: "Si vols escriure, escriu! Crea un blog i escriu!".
Ésclar que jo parlava a nivell professional, però ella no: ella m'estava parlant a nivell vital. Així que el veritable sentit d'aquell "escriu!" era tan senzill com "si vols fer alguna cosa, fes-la; perquè no hi ha res (res!) que t'ho impedeixi".
Des d'aquell vespre ja han passat un parell de mesos, però el batec d'aquella conversa no s'ha aturat i avui (sí, per fi...) he decidit espolsar-me la mandra i iniciar aquesta aventura.
